ARGUMENT NÚM. 10 CONTRA LA MENTIRA QUE EL VALENCIÀ PROVÉ DEL CATALÀ
Estic fart de que diguen que una persona que no siga filòloga no pot defendre l'originalitat e independència de la llengua valenciana. Este reduccionisme mos portaria que en política només pogueren votar els que hem estudiat ciència política. El que els fastidia és que un servidor pose sobre la taula dotzenes d'arguments dels “atres” filòlecs, historiadors, sociòlecs, politòlecs i juristes que estudien les diferents dimensions que té els idiomes. Per ad ells la ciència és només seua i demonisen a qualsevol, encara que siga filòlec, que no pense com ells. Són com l'Església en els seus temps més necis: “Hi ha una veritat absoluta, la terra és plana i Galileu és un impostor”.
Perqué això, “un atre” filòlec, i eminent romaniste i catedràtic de la Universitat Complutense de Madrit, Mourelle de Lema, va trobar en les seues investigacions en la Catedral de Valçencia un document que data del sigle XII escrit en romanç valencià. ¿Aço que significa? Perque que el Regne de Valçéncia seguia baix dominació musulmana, Jaume I no ho havia conquistat i, segons els catalanistes, la llengua catalana “encara” no hauria arribat a les nostres terres. ¿I com és que està escrit en valencià? Perque per ací, els mossàraps valencians (cristians que vivien baix el règim islàmic valencià) parlaven valencià abans que mos conquistara Jaume I.
El document és el “Epistolare Valentinum” que conté llectures bíbliques de l'Antic i Nou Testament” que està escrit tant en llatí com en valencià. I açò no és res estrany de la societat valenciana del sigle X, XI i XII ya que els cristians valencians en les seues pràctiques religioses que eren majoritàriament en llatí (com ho ha segut fins al sigle XX) compaginaven el us de la seua llengua vehicular comú, quotidiana i familiar que no era una atra que el romanç valencià que hui coneixem com a llengua valenciana.
El us del valencià estava tan estés en la Valéncia mora que inclús els poetes i lliterats moros valencians ho usaven en les seues Jarches des del sigle X, 250 anys abans de l'arribada de Jaume I, com ya hem vist en anteriors arguments. Tal era eixe us i tan estés estava no sols en la mossarabia cristiana que eren 60.000 ànimes enfront dels 120.000 moros que usaven l'àrap i el valencià, que Sant Pere Pascual va escriure la Primera Bíblia Escassa en valencià per a una cristiandat que no havia perdut la seua vitalitat a pesar de portar 600 anys baix domini musulmà.
Per eixa mateixa raó el “Epistolare Valentinum” o “Els Planchs (llaments) de Sant Esteve“ estava escrit en valencià i llatí, per a donar resposta a una part importantíssima de la població que, ademés de ser cristiana, parlava valencià i resava en llatí.
A partir del foli 161 apareix l'epístola farsida que consta de paràfrasi en valencià i notacions gregoriana (en parèntesi) i que diu: "(Lectio actuum apostolorum).Esta liço que legirem, dels fayts dels apostols la trayrem, el dit sant luch recontarem, de sent esteve parlarem.(In diebus illis).En aycell temps quant deus fàs nat e fàs de mort ressucitat, e puys el cel senet fàs puiat, sent esteve fo lapidat.
(Stephanus autem plenus gratia et furtitudine faciebat prodigia et signa magna in populo).Anyats senyors pel qual raysó, el lapideron lifelló, quan viron que deus en ell fo, e fes miracles per sonde”.
¿Vos sona eixa llengua veritat?. Crec que queda clar que si l'Església valenciana en la Valéncia mora escrivia en valencià i llatí es devia, sense cap gènero de dubtes, que la població cristiana parlava estos dos idiomes.
Els catalanistes, davant d'este document fan això de sempre. Neguen l'evidència i diuen que és posterior, del sigle XIII, és a dir de quan en 1238 va arribar Jaume I en 600 catalans (francesos que parlaven un romanç occità) a conquistar Valéncia. Si és així, ¿Com és possible que 600 soldats illetrats mos ensenyaren a 200 mil valencians i s'estenguera immediatament el us del català en tot lo Regne?
No hay comentarios:
Publicar un comentario