ARGUMENT Nº 9 CONTRA LA MENTIRA QUE EL VALENCIÀ PROVÉ DEL CATALÀ
¿Quantes vegades hem sentit dir que els valencians parlem català perque en 1238, quan Jaume I va conquistar el Regne moro de Valéncia mos va portar el català a través de les seues hosts catalans que van colonisar el nostre territori? Per a introduir una PROVA més sobre l'existència en el regne moro de Valéncia de la llengua valenciana entre els cristians o mossàraps dels sigles XI i XII vullc parlar-vos d'una figura extraordinària: la del sant valencià Sant Pere Pascual autor de la “Bíblia Parva” escrita en “romanç valencià” o llengua valenciana en la segona mitat del sigle XIII acabat de conquistar el nostre Regne per Jaume I.
Sant Pere Pascual era fill d'una coneguda família cristiana de la mossarabia valenciana, eixa que neguen els catalanistes que existira. La seua família era coneguda per les seues obres piadoses d'hostageria de captadors i per mantindre i costejar el manteniment del Convent valencià del Sant Sepulcre. Així eren les coses en la Valéncia del sigle XIII. Els 60.000 valencians cristians mantenien les seues estructures civils, la seua religió i la seua cultura i llengua valenciana.
A penes 10 anys després de l'entrada de Jaume I en Valéncia, va ser ordenat sacerdot Sant Pere Pascual qui va cursar estudis en el propi Sant Tomàs d'Aquino. Si be va iniciar els seus estudis eclesiàstics en la Valéncia mora els va acabar en Paris. Jaume I ho va nomenar preceptor del seu fill D. Sancho fins que el Papa Urbà IV ho va nomenar Arquebisbe de Granada baix dominació mora. Bonifaci VIII ho nomenaria Arquebisbe de Jaén 1297 poc abans de la seua mort, el 6 de Giner del 1300, darrere de la seua detenció, martiri i decapitació.
A lo que anem ¿Per que un sacerdot valencià de mijans del sigle XIII escriu una Bíblia en “romaç valencià” o llengua valenciana? Puix per la senzilla raó que era la llengua de la societat cristiana valenciana o mossarabia. La llengua vehicular de comunicació oral i escrita entre tots els cristians i molts judeus i moros de la valéncia anterior a l'arribada de Jaume I. Quin sentit té escriure una Bíblia per a un poble que, segons els catalanistes, era tot moro i no quedaven cristians o mossàraps? I quin sentit té escriure una bíblia en valencià si -segons els catalanistes- ací es parlava només àrap?
La Bíblia Parva i le Jarches mos demostren que la llengua del nostre Regne havia sobrevixcut a l'arabisació fins al punt que la importància del substrat cristià en la Valéncia mora feya que inclús els àraps escrigueren part de la seua obres en romanç o llengua valenciana. Recordar-vos de la cita lliteral del poeta moro de Dénia, Ibn Sida (1007-1066) quan escriu, queixant-se, en el prolec del “Kitab al-Muhassas” :“I com no he de cometre'ls yo [els erros] en temps tan alluntats [de quan l'àrap es parlava en purea] i havent de viure en persones que parlen romanç [llengua valenciana]?”. I Encara faltaven 200 anys per a la Conquista de Jaume I.
No hay comentarios:
Publicar un comentario