¿Quantes vegades hem sentit dir que els valencians parlem català perqué en 1238, quan Jaume I va conquistar el Regne moro de Valéncia mos va portar el català a través de les seues hosts catalanes que van colonisar el nostre territori? Abundant en els tòpics i mentires del catalanisme que nega qualsevol autoritat sobre la llengua que no siga la de la filologia, vorem –sense majors esforços- com el seu propi manament es torna contra ells.
Diuen que la ciència que estudia les llengües és la filologia. Això és cert. Pero tan cert com que dotzenes de filòlecs sostenen que el valencià és anterior al català. I tan cert com que la llengua té un vertent històric, una atra sociològica, una atra jurídica i una atra política que s'estudia en estes especialitats. ¿Per que neguen els catalanistes l'autoritat de la història i dels historiadors sobre la llengua? Per la senzilla raó que la història és el gran argument que desmonta les mentires de la filologia quan mentix.
ELS GRANS FILÒLECS DEL CATALANISME (?)
El catalanisme i la pròpia llengua catalana és un producte modern. El catalanisme erigix com a grans constructors de la llengua catalana moderna als catalans Pompeu Fabra i a Prat de la Riba, el primer, autor del “Diccionari General de la llengua catalana” va ser un eminent “ingenier industrial conegut per haver establit la normativa moderna de la llengua catalana” http://es.wikipedia.org/wiki/Pompeu_Fabra. Resulta que l'eminent “filòlec” i “màxima autoritat” del català modern era ingenier. ¿En què quedem? ¿Me pot algú dir on residix la dimensió física o matemàtica de les llengües? Perque en això, en l'enginy que tenen alguns per a traure's de la mànega i del laboratori una llengua sense tradició lliterària sobre la qual construir tot un artifici polític i sobre la qual fonamentar un nou discurs nacionaliste. Pura ingenieria.
Diuen que la ciència que estudia les llengües és la filologia. Això és cert. Pero tan cert com que dotzenes de filòlecs sostenen que el valencià és anterior al català. I tan cert com que la llengua té un vertent històric, una atra sociològica, una atra jurídica i una atra política que s'estudia en estes especialitats. ¿Per que neguen els catalanistes l'autoritat de la història i dels historiadors sobre la llengua? Per la senzilla raó que la història és el gran argument que desmonta les mentires de la filologia quan mentix.
ELS GRANS FILÒLECS DEL CATALANISME (?)
El catalanisme i la pròpia llengua catalana és un producte modern. El catalanisme erigix com a grans constructors de la llengua catalana moderna als catalans Pompeu Fabra i a Prat de la Riba, el primer, autor del “Diccionari General de la llengua catalana” va ser un eminent “ingenier industrial conegut per haver establit la normativa moderna de la llengua catalana” http://es.wikipedia.org/wiki/Pompeu_Fabra. Resulta que l'eminent “filòlec” i “màxima autoritat” del català modern era ingenier. ¿En què quedem? ¿Me pot algú dir on residix la dimensió física o matemàtica de les llengües? Perque en això, en l'enginy que tenen alguns per a traure's de la mànega i del laboratori una llengua sense tradició lliterària sobre la qual construir tot un artifici polític i sobre la qual fonamentar un nou discurs nacionaliste. Pura ingenieria.
El segon en qüestió i pare de la pàtria és Prat de la Riba un atre eminent “filòlec” que era periodiste i que es va dedicar a la política http://es.wikipedia.org/wiki/Enric_Prat_de_la_Riba i que va fundar i va ser primer president de l'Institut d´Estudis Catalans, que des de llavors té l'autoritat acadèmica sobre la llengua catalana. ¿Pero què fa un periodiste d'acadèmic de la llengua? Perque exactament lo mateix que ací en la nostra nova i pancatalaniste Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), composta d'eminents catalanistes, meges, periodistes….i que segons el propi Institut d´Estudis Catalans –i açò sí que és cert- “a la Comunitat Valenciana es regixen per les normes de AVL que són de fet les mateixes que les de l'IEC (Institut d´Estudis Catalans) o normes de Castelló” http://es.wikipedia.org/wiki/Instituto_de_Estudios_Catalanes.
LA HISTÒRIA CONTRA LA FILOLOGIA
Els catalanistes s'atrincheren en la filologia despreciant qualsevol argument o prova empírica que no vinga d'esta per molt científica que siga. Pero la Filologia ya no és unànim perqué molta d'ella està erigida sobre la mentira.
Un dels més eminents mentirosos filòlecs valencians és el venerat per la progressia, el castellonenc Gema Colom, llicenciat en esta especialitat per la Universitat de Barcelona en 1951.
Crida l'atenció com, a pesar de llicenciar-se en el 51 en el seu currículum no apareixen obres seues fins a 1976 http://es.wikipedia.org/wiki/Germ%C3%A0_Col%C3%B3n. ¿Saben per què? Perque D. Germà va canviar de paréixer científic al llarc de la seua sabuderia i, pareix, va viure en el pecat de la ignorància a pesar d'haver-se llicenciat en filologia fins que, al final, va descobrir la llum de la veritat que li van revelar els diferents càrrecs, premis i honors del catalanisme. En un dels seus inèdits treballs que mos descobrix la història, eixa ciència que els filòlecs volen esquivar i que resulta tan pesada i reveladora, descobrim un en el títul “El valencià” datat en 1953 del nostre eminent filòlec abans de convertir-se al neocatalanisme, en el que lliteralment diu: "és sabut que la llengua d'aquells moros que van quedar en Valéncia no era ya l'àrap, sino un parla noellatina, i és evident que eixe romanç no va poder immediatament ser suplantat. Resulta, perqué, casi inverosímil, acceptar esta ràpida assimilació de la llengua catalana condicionada només pel fet de la reconquista”.
Eixe “parla noellatina” que era la “llengua que parlaven aquells moros que van quedar en Valéncia i que ya no era l'àrap”, eixe “romanç” no és un atre que el “romanç valencià”, la nostra llengua valenciana existent sigles abans de l'entrada de Jaume I en 1238 i que, com bé va dir al seu dia Germá Colom abans de rendir la seua filologia al Jònec d'Or, de cap manera podia ser “ràpidament suplantada” pel supost “català” dels conqueridors que pel seu reduït número i escassa cultura difícilment podien impondre una llengua que, en mi motiu, inclús no existia com a tal.
El catedràtic de Llengua i Lliteratura i Doctor en Història, D. Leopoldo Penyaroja, membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i del Consell València de Cultura em va contar l'anècdota que un dia i en una de la sessions del Consell València de Cultura li va preguntar a Germá Colom per esta discrepància entre les seues primeres investigacions i la seua posterior deriva catalaniste. La contestació de l'eminent filòlec va ser del tot punt “científica”: “Es va encollir de muscles”.
LA HISTÒRIA CONTRA LA FILOLOGIA
Els catalanistes s'atrincheren en la filologia despreciant qualsevol argument o prova empírica que no vinga d'esta per molt científica que siga. Pero la Filologia ya no és unànim perqué molta d'ella està erigida sobre la mentira.
Un dels més eminents mentirosos filòlecs valencians és el venerat per la progressia, el castellonenc Gema Colom, llicenciat en esta especialitat per la Universitat de Barcelona en 1951.
Crida l'atenció com, a pesar de llicenciar-se en el 51 en el seu currículum no apareixen obres seues fins a 1976 http://es.wikipedia.org/wiki/Germ%C3%A0_Col%C3%B3n. ¿Saben per què? Perque D. Germà va canviar de paréixer científic al llarc de la seua sabuderia i, pareix, va viure en el pecat de la ignorància a pesar d'haver-se llicenciat en filologia fins que, al final, va descobrir la llum de la veritat que li van revelar els diferents càrrecs, premis i honors del catalanisme. En un dels seus inèdits treballs que mos descobrix la història, eixa ciència que els filòlecs volen esquivar i que resulta tan pesada i reveladora, descobrim un en el títul “El valencià” datat en 1953 del nostre eminent filòlec abans de convertir-se al neocatalanisme, en el que lliteralment diu: "és sabut que la llengua d'aquells moros que van quedar en Valéncia no era ya l'àrap, sino un parla noellatina, i és evident que eixe romanç no va poder immediatament ser suplantat. Resulta, perqué, casi inverosímil, acceptar esta ràpida assimilació de la llengua catalana condicionada només pel fet de la reconquista”.
Eixe “parla noellatina” que era la “llengua que parlaven aquells moros que van quedar en Valéncia i que ya no era l'àrap”, eixe “romanç” no és un atre que el “romanç valencià”, la nostra llengua valenciana existent sigles abans de l'entrada de Jaume I en 1238 i que, com bé va dir al seu dia Germá Colom abans de rendir la seua filologia al Jònec d'Or, de cap manera podia ser “ràpidament suplantada” pel supost “català” dels conqueridors que pel seu reduït número i escassa cultura difícilment podien impondre una llengua que, en mi motiu, inclús no existia com a tal.
El catedràtic de Llengua i Lliteratura i Doctor en Història, D. Leopoldo Penyaroja, membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i del Consell València de Cultura em va contar l'anècdota que un dia i en una de la sessions del Consell València de Cultura li va preguntar a Germá Colom per esta discrepància entre les seues primeres investigacions i la seua posterior deriva catalaniste. La contestació de l'eminent filòlec va ser del tot punt “científica”: “Es va encollir de muscles”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario