¿Quantes vegades hem sentit dir que els valencians parlem català perque en 1238, quan Jaume I conquistà el Regne moro de Valencia mos dugué el català a traves de les seus hostes catalanes que coloniçaren nostre territori?
LA MENTIRA DE LA “CORONA CATALANO-ARAGONESA”.
¿Que vos pareixeria si en el futur l’història escriguera que en l’Espanya que vivim, en l’actual dels sigles XX-XXI, existia la ”corona catalano-hispana”? Ningú dubtaria en calificar-ho com una autèntica aberració jurídica, històrica i política. Bo, puix si als habitants dels condats de l’antigua Marca Hispànica (hui Catalunya) que perteneixien a la corona francesa des de la conquesta de Carlomagne als moros en el 801 fins a 1258 en que el seu succesor San Lluix IX, rey de Francia, los permutara con el Rey de Aragón, de Valencia y Mallorca, Jaime I, els haguera dit que estos condats franceses anaven a ser, dir-se i formar en el futur la “Cornona catalano-aragonesa”, simplement s’hagueren mort de risa.
Si poguerem tindre una image fotogràfica, real i retrospectiva de lo que el nacionalisme català ve a denominar “corona catalano-aragonesa” la sensació de vergonya aliena mos invadiria per doquier. Per lo manco als que tenim un sentit rigurós i no moldeable de l’història. Per a resumir: Catalunya fins a 1521, i la “corona catalano-aragonesa”, sempre, han sigut i són un pur invent, un rentat més de l’alquimia catalanista que busca entrelinies, forats i silencis de l’història, la forma de introduir conceptes, acepcions i veus irreals en les que construir el castell de les seues ilusions i ambicions soberanistes.
Catalunya no existí com a entitat unificada fins a 1521 quan Carles I nombrà Virrey de Cataluña al Arzobispe de Tarragona, Don Pedro Folch de Cardona. Durant els sigles XII, XIII, i XIV en l’actual Catalunya només existia la Marca Hispànica que eren uns marquesats aragonesos condados feudatarios de los Reyes francos hasta el Tratado de Corbeil en 1258 cuando pasan a feudataris del rei d’Aragó Jaume I. Fins a 1521 l’actual Catalunya no existix documentada com a estructura política o administrativa.
LA MENTIRA DE LA “CORONA CATALANO-ARAGONESA”.
¿Que vos pareixeria si en el futur l’història escriguera que en l’Espanya que vivim, en l’actual dels sigles XX-XXI, existia la ”corona catalano-hispana”? Ningú dubtaria en calificar-ho com una autèntica aberració jurídica, històrica i política. Bo, puix si als habitants dels condats de l’antigua Marca Hispànica (hui Catalunya) que perteneixien a la corona francesa des de la conquesta de Carlomagne als moros en el 801 fins a 1258 en que el seu succesor San Lluix IX, rey de Francia, los permutara con el Rey de Aragón, de Valencia y Mallorca, Jaime I, els haguera dit que estos condats franceses anaven a ser, dir-se i formar en el futur la “Cornona catalano-aragonesa”, simplement s’hagueren mort de risa.
Si poguerem tindre una image fotogràfica, real i retrospectiva de lo que el nacionalisme català ve a denominar “corona catalano-aragonesa” la sensació de vergonya aliena mos invadiria per doquier. Per lo manco als que tenim un sentit rigurós i no moldeable de l’història. Per a resumir: Catalunya fins a 1521, i la “corona catalano-aragonesa”, sempre, han sigut i són un pur invent, un rentat més de l’alquimia catalanista que busca entrelinies, forats i silencis de l’història, la forma de introduir conceptes, acepcions i veus irreals en les que construir el castell de les seues ilusions i ambicions soberanistes.
Catalunya no existí com a entitat unificada fins a 1521 quan Carles I nombrà Virrey de Cataluña al Arzobispe de Tarragona, Don Pedro Folch de Cardona. Durant els sigles XII, XIII, i XIV en l’actual Catalunya només existia la Marca Hispànica que eren uns marquesats aragonesos condados feudatarios de los Reyes francos hasta el Tratado de Corbeil en 1258 cuando pasan a feudataris del rei d’Aragó Jaume I. Fins a 1521 l’actual Catalunya no existix documentada com a estructura política o administrativa.
En l’any 777 el Califa de Saragossa, Solimán el Arabí, que se veu amenaçat per l’Emir Abderramán I que preten apoderar-se de Saragossa, solicita el recolzament del Rei Franco, Carlomagne, a canvi de firmar un pacte de “marcar” els territoris Carolingis i els de l’Imperi d’Al-Andalus d’Hispania. En este pacte, Carlomagne amplia els seus dominis en Hispania (per això la “Marca Hispànica”), en este costat de la cordillera Pirenaica, i ademés crear una serie de fortalees militares en el fin de frenar l’avanç Musulmà.
Aprofitant Carlomagne el pacte en el Califa Solimán el Arabí, conquista als musulmans les places de Girona, Barcelona, Urgell, Besalú, Conflent, els Valls i aixina fins a nou condats. Estos condats formaren la coneguda com “Marca Hispànica” franco-carolingia i va ser governada per Carlomagne i els seus descendents en la corona francesa des de l’any 801 fins que el rei de França, Lluïs IX, firmara el Tractat de Corbeil en el Rei d’Aragó, Jaume I, en l’any 1258, moment en que estos condats francesos (hui Catalunya) que formaven la Marca Hispànica passen a ser feudataris del Rei d’Aragó.
En la nova Marca Hispànica carolingia, generalment la població conquerida acceptà als nous dominadors en escasa resistència i en algunos casos millorant la seua situació en comparació en la que tenien baix el mandat dels governants hispano-visigots i la dels musulmans. Els seus habitants acceptaren sense repar les noves lleis Carolingies al igual que els matrimonis dels natius de la Marca Hispànica en els francs. Açò marcaria una forta influència Carolingia per la dependència cultural i religiosa dels centres ubicats en terres franceses.
Segons l’Historiador R. D`Abadal descriu que els hispano-francs (els catalans, en l’actualitat) de la Marca Hispànica, respetant el Tractat firmat per Carlomagne i el Califa Solimán el Arabí en l’any 777, “disfrutaren d’un clar sentiment de germantat entre àrabs i francs”.
El professor F. Codera documenta que els àrabs d’Al-Andalus denominaven fins a “Ifrang” (França) ubicada en la zona del norest de la península Ibèrica és dir la Marca Hispànica (hui Catalunya), i que elss musulmans respectant el tractat en Carlomagne no traspassaren les terras del Montsec.
Els professors R. D’Abadal y F. Codera afirmen que després d’esta convinació ètnica creada en els Condats de la Marca Hispànica del 801, surgiria una combinació de cultura hispano-francesa y desarrollarien un mosaic de dialectes del Provençal. El llatí vulgarisat en alguna aportació àrab, mallorquina i valenciana, anava a rebre una aportació del provençal que seria determinant en la configuració final de la llengua llemosina que se consolidaria com catalana en la “Renaixença” del sigle XIX, 4 sigles després del sigle d’Or de la Llengua Valenciana (sigle XV).
La inexistència política de Catalunya durant la conquista de Valencia en 1238, ya que eran territoris de la corona Francesa de escasa rellevància poblacional, sense institucions ni estructura política ni idiomàtica fa del tot punt impossible que tinguera paper algun en la construcció del nou Regne cristià de Valencia.
És precisamente en nostre conqueridor, Jaume I, en 1258, vint anys desrés de la conquista de Valencia cquan Aragó incorpora al seu regne els condats hispano-francesos que hui coneguem com Catalunya en la firma del referit Tractat de Corbeil en el Rei San Lluis IX de França. No existix document algun dls anys 1200, 1210, 1235, 1258, 1300 etc, que aparega documentada Catalunya com a tal, ni com regne, nació o estat. En el propi tractat de Corbeil els condats catalans francesos se descriuen individualment cada u d’ells sense que existixca agrupació o estructura superior que puga fonamentar atra realitat política.
El Tractat de Corbeil (1258), escrit en llatí, comiença en les paraules: “és universalment conegut que existixen desavenències entre el senyor rei de França i el senyor d’Aragó, de les Mallorques i de Valencia, Conde de Barcelona i Urgell, senyor de Montpellier; per lo que el senyor rei de França diu que els condats de Barcelona, Besalú, Urgel, etc... són feudes seus; i el senyor rei d’Aragó diu que té drets en Carcasona, Tolosa, Narbona, etc....”.
La “corona” o “Confederació catalano-aragonesa” són, puix, una mentira més del nacionalisme romàntic i fantàstic del sigle XIX que intenta sustentar els seus somnis neocolonials en figures jurídiques i polítiques que mai existiren.
Per això l’història mos dóna documents incontestables, tots, en els que quan fa referència als reixos hispans, parla de “Rei d’Aragó, Rei de Valencia, Rei de Mallorca i Conde de Barcelona…”. Lo demés, com dic, ciencia-ficció o siga, mentira.
Aprofitant Carlomagne el pacte en el Califa Solimán el Arabí, conquista als musulmans les places de Girona, Barcelona, Urgell, Besalú, Conflent, els Valls i aixina fins a nou condats. Estos condats formaren la coneguda com “Marca Hispànica” franco-carolingia i va ser governada per Carlomagne i els seus descendents en la corona francesa des de l’any 801 fins que el rei de França, Lluïs IX, firmara el Tractat de Corbeil en el Rei d’Aragó, Jaume I, en l’any 1258, moment en que estos condats francesos (hui Catalunya) que formaven la Marca Hispànica passen a ser feudataris del Rei d’Aragó.
En la nova Marca Hispànica carolingia, generalment la població conquerida acceptà als nous dominadors en escasa resistència i en algunos casos millorant la seua situació en comparació en la que tenien baix el mandat dels governants hispano-visigots i la dels musulmans. Els seus habitants acceptaren sense repar les noves lleis Carolingies al igual que els matrimonis dels natius de la Marca Hispànica en els francs. Açò marcaria una forta influència Carolingia per la dependència cultural i religiosa dels centres ubicats en terres franceses.
Segons l’Historiador R. D`Abadal descriu que els hispano-francs (els catalans, en l’actualitat) de la Marca Hispànica, respetant el Tractat firmat per Carlomagne i el Califa Solimán el Arabí en l’any 777, “disfrutaren d’un clar sentiment de germantat entre àrabs i francs”.
El professor F. Codera documenta que els àrabs d’Al-Andalus denominaven fins a “Ifrang” (França) ubicada en la zona del norest de la península Ibèrica és dir la Marca Hispànica (hui Catalunya), i que elss musulmans respectant el tractat en Carlomagne no traspassaren les terras del Montsec.
Els professors R. D’Abadal y F. Codera afirmen que després d’esta convinació ètnica creada en els Condats de la Marca Hispànica del 801, surgiria una combinació de cultura hispano-francesa y desarrollarien un mosaic de dialectes del Provençal. El llatí vulgarisat en alguna aportació àrab, mallorquina i valenciana, anava a rebre una aportació del provençal que seria determinant en la configuració final de la llengua llemosina que se consolidaria com catalana en la “Renaixença” del sigle XIX, 4 sigles després del sigle d’Or de la Llengua Valenciana (sigle XV).
La inexistència política de Catalunya durant la conquista de Valencia en 1238, ya que eran territoris de la corona Francesa de escasa rellevància poblacional, sense institucions ni estructura política ni idiomàtica fa del tot punt impossible que tinguera paper algun en la construcció del nou Regne cristià de Valencia.
És precisamente en nostre conqueridor, Jaume I, en 1258, vint anys desrés de la conquista de Valencia cquan Aragó incorpora al seu regne els condats hispano-francesos que hui coneguem com Catalunya en la firma del referit Tractat de Corbeil en el Rei San Lluis IX de França. No existix document algun dls anys 1200, 1210, 1235, 1258, 1300 etc, que aparega documentada Catalunya com a tal, ni com regne, nació o estat. En el propi tractat de Corbeil els condats catalans francesos se descriuen individualment cada u d’ells sense que existixca agrupació o estructura superior que puga fonamentar atra realitat política.
El Tractat de Corbeil (1258), escrit en llatí, comiença en les paraules: “és universalment conegut que existixen desavenències entre el senyor rei de França i el senyor d’Aragó, de les Mallorques i de Valencia, Conde de Barcelona i Urgell, senyor de Montpellier; per lo que el senyor rei de França diu que els condats de Barcelona, Besalú, Urgel, etc... són feudes seus; i el senyor rei d’Aragó diu que té drets en Carcasona, Tolosa, Narbona, etc....”.
La “corona” o “Confederació catalano-aragonesa” són, puix, una mentira més del nacionalisme romàntic i fantàstic del sigle XIX que intenta sustentar els seus somnis neocolonials en figures jurídiques i polítiques que mai existiren.
Per això l’història mos dóna documents incontestables, tots, en els que quan fa referència als reixos hispans, parla de “Rei d’Aragó, Rei de Valencia, Rei de Mallorca i Conde de Barcelona…”. Lo demés, com dic, ciencia-ficció o siga, mentira.
No hay comentarios:
Publicar un comentario