'Els meus volguts amics catalans, que no arriben a assumir que gran part dels arguments que aporte com proves per a desmontar la gran mentira de la conquista 'catalana' de Valencia son senyes fidedignes en les seues corresponents resenyes, m'envien tot tipo de cientifics insults que no fan atra cosa que confirmar-me que vaig per bon cami.'- Juan Garcia Sentandreu.
¿Quantes voltes havem sentit dir que els valencians parlem catala perque en 1238, quan Jaume I conquistà el Regne more de Valencia mos portà el catala a través de les seues hosts catalanes que colonisaren nostre territori?
Per bon cami cap a 'la millor terra e la pus bella del mon… e no ha vui dejus Deu tan delitós llogar com es la ciutat de Valencia 'e tot aquell Regne' li exhortaven a Jaume I, tal com ho veïem en la prova numero 21, els nobles aragonesos per a iniciar la reconquista del Regne more de Valencia, una aventura a la que el rei no se volgue encomanar sense tindre tota la baralla en la seua ma i sabent a ciencia certa en quantes forces contava per a una creuada d'estes dimensions. Aço ho dic a colacio de que molts creuen que Jaume I armà un eixercit en certa facilitat, pero no fon aixina. Els comtats 'catalans' dels que ell era Comte i el Rei de Franci el sobira, se resistiren a participar en la conquista sabedora de dos coses: La primera era, sense dubte, la primacia de ser una empresa abrumadorament aragonesa (cosa que neguen les catalanistees) i la segona, perque el Rei no buscava una conquista a rapinya i mort a on els nobles participants camparien a el seu caprig en el nou regne, sino que ho plantejà com una verdadera creuada respectant les institucions originals d'un Regne de Valencia al que volia com feudatari baix un regim foral. Com aixina fon.
Com veïem en el capitul anterior, i mos confirmava el catedratic d'historia i reputat arabiste, Leopoldo Peñarroja, en la seua estudie 'Valencia 1238: mit i realitat' , el Regne de Valencia a conquistar tenia perfectament definit un 'perfil historic propi', un 'cristianisme autocton' que, ademes de sostindre el cult en distints temples es l'unic element que explica la transmissio de certes institucions propies del dret valencià; i per ultim, 'un parla romanica nativa', en competencia en l'arabic dialectal valencià, que era la llengua valenciana, el 'romanç valencià' que se trobarien els conquistadors com parla popular a la seua aplegada al Regne de Valencia.
Al plantejar-se Jaume I respectar estes institucions en el 'repartiment' del Regne de Valencia entre els nobles que els pogueren seguir, aixo llimitava i mermava el poder dels conquistadors que vorien llimitades les seues ambicions per un dret preexistent. I, com vos dic, especialment els nobles dels comtats de la Marca Hispanica foren contrari a seguir a Jaume I. De fet, i tal com apunta el Catedratic d'Historia, el medievaliste Antonio Ubieto Arteta, 'en Les Corts de Monso - octubre 1236- per a tractar sobre la conquista de Valencia, dels catalans soles assistixen els Concejos de Lérida i Tortosa'. Recordem que el prestigios medievaliste aragones ya mos havia aportat proves anteriors, especialment en la seua estudie dels 'Orígenes del Reino de Valencia', a on detalla minuciosament quals foren les composicions de les tropes que acompanyaren al Jaume I en la seua conquista de les terres valencianes. Confirma que soles 'un 2%' de les susdites tropes procedien de la Marca Hispanica, lo que posteriorment se coneixque com Catalunya i que per a llavors encara no existia l'unitat de lo que hui es Catalunya'.
Ubieto Arteta achaca tambe als nobles 'catalans' de la Marca Hispanica que per llavors seguien baix sobirania francesa, el que estos cariren d'un autentic espirit de 'reconquista' haguda conte de que els comtats no llindaven directament en territori more, sino que entre la Marca Hispanica i el Regne Moro de Valencia existia una franja conquistada per Arago constituida per totes les terres de del Sur de riu Ebre (*).
Com soste el Catedratic Ubieto Arteta, 'les parts integrants de la 'Corona d'Arago' se comprometeren en Les Corts de Monzón a realisar la 'Creuada' per a conquistar el regne musulma de Valencia. Tots els assistents se juramentaren per a portar-la a la practica; pero no tots compliren el seu compromis. Dels catalans soles compliren el 36%, dels aragonesos el 86%, per lo que la conquista valenciana se converti en una empresa de la noblea aragonesa. Tant es aixina que D. Jaume I quan parla dels nobles que li ajudaren relaciona 20 aragonesos i 3 catalans'.
En els Concejos ocorreu lo mateix. Votaren la major part dels aragonesos i unicament Lleida i Tortosa, entre els 'catalans', pero quan tingueren que intervindre, en abril de 1237, soles Saragossa, Teruel i Daroca, donaren la cara.
L'espirit d'Arago i Catalunya era molt distint ya en plena Edat Mija. Arago, com deixem dit, se forma a base de dos segles de lluites i el regne de Valencia era la continuacio d'una empresa secular. En Catalunya, no obstant, l'espirit de reconquista era per complet estrany. Dificilment se troben empreses reconquistadores a la llarc de tota l'historia catalana.
Carents els catalans d'este espirit reconquistador, per a convencer-los que acodixquen a la 'Creuada', Jaume I recorre al Papa Gregori IX per a que estenga unes bules, per les que el sant Pare, promet als nobles catalans 'el perdo, si acodixen a lliberar Valencia, a tots els incorreguts en excomunio, que eren molts: per tindre mes d'una dona, per haver comerciat en musulmans... ', lo qual explica la tardana colaboracio de Barcelonins i tortosins.
Per aixo Ubieto fonament l'escas presencia de 'catalans' no soles en la conquista sino, en posterioritat, en l'assentament de nostres terres en un numero que oscilarà entre el 4 o el 5 %.
'No hi ha que oblidar mai – soste Ubieto- que si venen alguns catalans i mes, moltissims mes, aragonesos, el conjunt apenes influi en la demografia valenciana, puix la suma d'abdos intervinents en la conquista i repoblacio de Valencia en el segle XIII, no aumentà la poblacio autoctona coetanea un 5% redonejant per dalt'.
Hi ha una senya que mos aporta Ubieto que resulta especialment esclaridos i impactant: 'Precisament, -diu- els nucleus de poblacio somesa als Furs d'Arago, estan generalment en terres de parla valenciana, tant en la costa com en l'interior; i en el cas dels pocs catalana pas precisament al contrari'. En efecte, resultaria que precisament a on se produi el 'avehinament' dels pocs 'catalans que participaren en la conquista del Regne de Valencia, en l'actualitat se parla castella, mentres que en els assentaments Aragonesos se mante el parla valenciana vernacula que se trobaren els conquistadors'.
I acabe este capitul o prova Nº 22 en una frase , tambe lliteral, de N'Antonio Ubieto que era perfectament coneixedor de la terrible manipulacio i mentira que se cernia sobre l'historia i identitat dels valencians i, pese a el seu entusiasta aragonesisme, mos advertia en l'I Congres de la Llengua Valenciana en estes paraules: ' Divisats amics: l'Historia es molt tossuda i sempre respon, i quant mes vullguen manipular-la, major sera el ridicul que corran, no obstant no hi ha que confiar-se, puix els documents poden desapareixer o suplantar-se, com ya ha ocorregut en alguna ocasio i no hi ha que pensar que tots son tan escrupulosos, per ocupar una expressio suau, com mosatros'
No hay comentarios:
Publicar un comentario