PROVA Nº 19 CONTRA LA MENTIRA DE QUE EL VALENCIÀ VE DEL CATALÀ
El “Llibre del Repartiment” i “El Llibre dels Avehinaments” demostren que el total de colóns provinents de la “Marca Hispanica” mai superà els 4.000.
¿Quantes voltes havem sentit dir que els valencians parlem catala perque en 1238, quan Jaume I conquistà el Regne more de Valencia mos portà el catala a través de les seues hosts catalanes que colonisaren nostre territori?
“In nomine Domini.
Incipiunt donationes de Valentia et de termino, facte a domino Jacobo rege Aragonum sub Era millesima CCª LXXVª, anno M. CC. XXX. Séptimo”
Llibre del Repartiment (1.237)
Ilustravem la prova anterior en una foto del Llibre del Repartiment al temps que concloïem que era materialment impossible que un 2% de la poblacio del Regne de Valencia de 1238 provinents de la Marca Hispanica (hui Catalunya) mos portaren una llengua que encara no existia, el catala, (en estos comtats feudataris del Rei de Franci se parlava provençal o llemosi) i mos la “ensenyaren” en tanta rapidea i eficacia que quan Jaume I mos conquistà ya mos promulgara ELS FURS, supostament en “catala”. Si aço havese segut cert, el prodigi llingüistic seria mereixedor de majors estudis:
1.- ¿Qui pot creure's la part de la part de les hosts aragoneses reclutades en els comtats “catalans”, la majoria illetrada, tingueren coneiximents per a eixercir una didactica basica per a ensenyar la seua llengua?
2.- ¿Com van a ensenyar-mos als valencians el “catala” si la llengua dels comtats francesos de la Marca Hispanica era el provençal i el llemosi?
3.- ¿Com van a importar una llengua “la catalana” que no existia encara i que tindria que esperar dos segles per a que començara a brotar en una minima estructura i denominacio propia?
4.- ¿Com 4.000 soldats d'unes localitats frontereres com eren els comtats “catalans” van a impondre a la poblacio de 200.000 habitants de tot un Regne que ya parlava i escrivia el “romanç valencià” des de el segle IX?
5.- ¿Com van a ensenyar-mos el “catala” els soldats de Jaume I i este, al moment, mos otorga les lleis en “romanç valencià” per a enteniment de la poblacio del Regne que acabava de conquistar? "Est fur arromança lo Senyor Rey" “Istum forum posuit in romantio Dominus Rex” (Furs del Regne de Valencia.
6.- ¿Com es possible que s'exigixca a medics i juges que emeten les receptes i les sentencies en “romanç” si, a partir d'eixe moment –supostament- se mos anava a començar a ensenyar eixa llengua? "Los jutges en romanç diguen les sentencies...", "Metges axi fisichs com cirurgians les receptes que ditaran hajen a dictar en romanç declarant lo nom de les herbes en lur nom comu, e vulgar (Furs del Regne de Valencia).
Com escriu el Catedratic d'Historia, Leopoldo Penyaroja (http://es.wikipedia.org/wiki/Leopoldo_Pe%C3%B1arroja_Torrej%C3%B3n), en “el mozárabe en Valencia” (Editorial Gredos 1990) “la llengua romanç de les mossarap i dels musulmans de Valencia, la que degue d'oir el Rei Jaume I quan posà piuli en la Valencia de 1238. No era, per consegüent, la que, partint de les bases insuficients, imagina Sanchis Guarner (i que algun despistat discipul referma contra tota evidencia). No era una llengua fossil, ni deslligada del parla valenciana migeval, sino una llengua evolutiva i modernisant, d'estructura fonetica identica a la llengua valenciana posterior”.
El catedratic d'historia, el medievaliste Antonio Ubieto Arteta (http://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Ubieto_Arteta), en el seu estudi dels “Orígenes del Reino de Valencia”, detalla minuciosament quals foren les composicions de les tropes que acompanyaren al Jaume I en la seua conquista de les terres valencianes. Confirma que soles “un 2%” de les susdites tropes procedien de la Marca Hispanica, lo que posteriorment se coneixque com Catalunya i que per a llavors encara no existia l'unitat de lo que hui es Catalunya”.
D'este 2%, el 0,8 eren gents provinents del clero dels comtats, especialment del de Barcelona, del que Jaume I era Senyor i Sant Lluïs IX, Rei de Francia, la seua sobira fins 20 anys mes tart. El restant, fins el 2 %, aço es, el 1,2 % eren soldats dels quals molts tornaren a les seues terres a l'impedir-los Jaume I entrar “a boti i rapinya” en el Regne de Valencia. En la seua conseqüencia, estos pobladors "no pogueren fer valdre el seu llenguage davant els mes de 65.000 cristians, 2.000 judeus i 120.000 MOROS habitants del regne moro valencià". (Hussein Mones, catedratic d'Estudis Hispanics Al Andalus, de l'Universitat d'El Caire, en el seu llibre: Andalucía, Algarabía and Al Sharky.
A partir del 7 de Juliol de 1237, els escrivans de Jaume I escomençaren a anotar en el Llibre Primer “del Repartiment” el nom de la persona que assistia al sege de la ciutat de Valencia i el numero de les “cases i yugades de terres” que tambe s'oferien. I aixina ocorreu fins despres de l'ocupacio. Els oferiments se feen per a ocupar el regne more en cristians, lo qual exigia la permanencia definitiva del beneficiari en terres valencianes. Una volta conquistada la ciutat escomençaren a fer-se realitat les donacions, estenent els documents corresponents, dels que se conserven molts. I, tan pronte com este titul de propietat s'estenia, les escribes del Rei cancelaven l'oferiment en unes “senyals a modo de tachadura” que confirmava que la promesa del repartiment s'havia complit.
En el Llibre del Repartiment, pertanyent a l'Archiu de la Corona d'Arago i que, llamentablement, se troba en Barcelona, “se registren meticulosament les donacions de cases o terrenys fets pel rei Jaume I a aragonesos, catalans, navarresos, anglesos, hongaresos, italians i francesos, es dir a tots els que participaren en la creuada que fon la conquista de Valencia. Se calcula que en el Regne de Valencia vivien unes 200.000 persones mentres que els repobladors solament foren uns pocs mils. L'aument de la poblacio del regne de Valencia no arribà a un 5% en l'immigracio aragonesa i catalana. I esta immigracio anava aproximadament per mitat i mitat[“”” (http://es.wikipedia.org/wiki/Llibre_del_Repartiment_de_Valencia).
El llibre consta de tres volumens datats entre 1237 i 1252. El primer i segon volum arrepleguen les donacions de propietats allauradorades i urbanes de la ciutat i terme de Valencia i de tot el Regne, en total, uns 3.200 registres. En el tercer volum s'arrepleguen els edificis de la ciutat de Valencia, en l'indicacio de l'antic propietari i del beneficiari de la donacio.
"Considerem -diu A. Ubieto- que la llengua romanç parlat en el segle XII en Valencia persisti durant el segle XII i XIII, desembocant en el 'Valencià migeval'. Sobre esta llengua actuarien en molt escasa incidencia les dels conquistadors, ya que, com he senyalat en atra ocasio, l'aument de la poblacio del regne de Valencia no arribà a un 5 % en l'immigracio aragonesa i catalana. I esta immigracio anava aproximadament per mitat i mitat..... “
El “Llibre dels Avehinaments” dels anys 1387-1396, cens confeccionat tambe pel rei Jaume I, ha segut estudiat en profunditat per la Catedratic de Paleografia, Cabanes Pecourt
(http://ca.wikipedia.org/wiki/Amparo_Cabanes_Pecourt), establint sense lloc a dubtes que les concessions de cases i terres als mercenaris de la “Marca Hispanica“ (“catalans”) foren practicament inexistents en relacio a les otorgades a atres tropes, tals com aragonesos, navarresos i fins i tot estrangers. Posteriorment les llectures que s'han efectuat del Llibre del Repartiment no han modificat substancialment este percentage del 1,2% de catalans que permaneixeron en Valencia una volta conquistada als moros.
Per a el professor Peñaroja “la conclusio es clara: el 16,8 % d'una minoria repobladora no podia impondre, en tal situacio, el seu dialecte catala occidental. I esta tendencia se confirma, de forma coincident, en les comarques i poblacions mes populoses del regne, com era Xativa, a on se detecta casi un 60 % de repobladors de parla aragonesa i castella front a un insignificant 14 % de parla catalana occidental (provençal). i com que estes son les uniques senyes historiques comprovables, la Filologia cientifica no se pot desentendre d'ells. Es dir: hui per hui, la teoria que interpreta el valencià com el producte d'una repoblacio catalana no es historicament demostrable. Es una opinio, no un coneiximent cientific”.
¿Com construix Catalunya la suposta dominacio “catalana” del Regne de Valencia?
L'archiver de l'Archiu de la Corona d'Arago en Barcelona, Próspero de Bofarull, fa -a amijanats del segle XIX- una traduccio falsejada del "Libre de Repartiment del Regne de Valencia" per a inventar-se els noms de les families catalanes que, segons ell, vingueren a ensenyar-los “la seua llengua” i a quedar-se en Valencia. Pero la seua edicio resultà tan extraordinariament manipuladora i la manipulacio tan burda que carix de credibilitat alguna. Bofarull se dedicà a llegir i a copiar unica i exclusivament els "assents" de l'ocupacio de terres que li interessaren i que no son atres que els catalans, obviant la majoria de les adjudicacions a aragonesos navarresos, anglesos, hongaresos, italians i francesos. Com dic, la versio de l'archiver Bofarull està totalment desacreditada a tots els efectes academics i historiografics.
El context social i politic de la manipulacio de Bofarull no es atre que l'inici de la “Renaixença” catalana (amijanats del segle XIX) a on la construccio de la seua personalitat “nacional catalana” exigia esta serie de “llicencies”. En essencia, l'edicio de Bofarull estava absolutament manipulada ya que no tingue en conte la totalitat del text, ni la tecnica notarial del segle XIII, ni molt menys l'actual. Tachà a caprig noms aragonesos i navarresos per a demostrar la supremacia de catala front al restant. Hui, totes les seues omissions, tachadures i fulles eliminades s'han pogut recuperar i contrastar en el restant de documentacio, el “Llibre dels Avehinaments” , de pergamins i texts complementaris que intrepidea un resultat determinant: la poblacio del Regne de Valenciana provinent dels comtats de la Marca Hispanica despres de la conquista de Valencia no supongue mes que una sifra percentual del 1,5 % del total dels habitants, lo que fa del tot punt impossible que dits soldats pogueren ensenyar la seua supost “catala” a tot un Regne 200 anys mes alvançat que els comtats “catalans” que tindrien que esperar dos o mes segles a començar a parlar i a denominar “catala” a la seua llengua, 200 anys a començar a escriure la seua llegislacio “ en catala”, 300 anys per a constituir-se com provincia administrativa d'Espanya, i 400 a tindre una “Renaixença” lliteraria quan Valencia tingue la seua “Segle d'Or de la llengua valenciana” en el moment en “Catalunya” començava a balbucejar el catala.
No hay comentarios:
Publicar un comentario