sábado, 28 de diciembre de 2013

26ª PROVA QUE DEMOSTRA QUE VALENCIÀ I CATALÀ SON D...

PROVA Nº 26 CONTRA LA MENTIRA DE QUE EL VALENCIÀ VE DEL CATALÀ
PROVA Nº 26 CONTRA LA MENTIRA DE QUE EL VALENCIÀ VE DEL CATALÀ
PROVA Nº 26 CONTRA LA MENTIRA DE QUE EL VALENCIÀ VE DEL CATALÀ
 
EL MISTERI D'ELIG, UN MONUMENT A LA LLENGUA VALENCIANA ANTIGA QUE PARLAVEN ELS MOSSARAPS VALENCIANS ABANS DE LA CONQUISTA DE JAIME I.
 
En mes de 7 segles d'antiguetat i en llengua valenciana antiga, el Misteri d'Elig es una prova mes de l'existencia d'una societat cristiana mossarap que baix el domini musulma parlava i resava en llengua valenciana abans de la conquista cristiana de Jaume I i de la suposta i falsa “colonisacio cultural catalana”.
 
¿Quantes voltes havem sentit dir que els valencians parlem catala perque en 1238, quan Jaume I conquistà el Regne more de Valencia mos portà el catala a través de les seues hosts catalanes que colonisaren nostre territori?
 
Oh cos sagrat glorificat
de la Verge Santa i pura,
hui seras tu sepultat,
i regnaras en l´altura.
apostols e amics de Deu.
este cos sagrat pendreu
e portaulo a Josafat
on vol sia sepultat
 
Aixina, la teoria catalaniste de que en el regne more de Valencia o Balansiya desapareixque el sustrat cristia durant l'islamisacio de nostres terres es del tot punt fals. Com havem vist, les arabistees Amparo Cabanes Pecourt, catedratica d'Historia Migeval i el DR. D. Antonio Ubieto Arteta, tambe Catedratic d'Historia, a l'entregar el rei moro Zayan les claus de la ciutat de Valencia a Jaume I li digue lliteralment, segons conte la cronica: «En la ciutat de Valencia conviuen musulmans, gent noble del meu poble, junt a cristians i judeus. Espere que sapia governar-los per a que continüen vivint en la mateixa harmonia i per a que treballen esta noble terra conjuntament. Aci, durant la meua regnat, eixien provessons de Semana Santa i els cristians professaven la seua religio en tota llibertat, ya que nostre Coran reconeix a Crist i a la Verge. Espere que voste concedixca el mateix tracte als musulmans de Valencia».
 
Es, precisament eixa societat mossarap cristiana preexistent a l'aplegada de Jaume I, la que mantenia, especialment, l'us oral de la llengua valenciana. De fet, se li cridava igual a la llengua com a quins ho usaven: “moçarab”. Eixa llengua es en la que oraven els cristians valencians i que donà lloc a obres en valencià anteriors o coetanees a la conquista de Valencia. (vore: prova Nº 9: “La Biblia Parva” Prova Nº 10: el “Epistolare Valentinum” Prova Nº 13: “Les virtuts de la mesura, la temprança y la pertinença"


El “Misteri d'Elig” (no ELX) es, tambe, un importantissim monument de la llengua valenciana, obra viva de nostre primitiu teatre liric religios valencià, tota ella cantada en valencià antic i que es considerada pels experts com un antecedent de l'opera, que apareixque 350 anys despres en Italia. L'obra es la representacio de la drama sacra-liric de l'aplegada de la Verge a les terres alacantines i de la seua posterior assuncio al cel. El seu gran valor residix en la seua senzillea popular, el seu llenguage pla i autentic naixcut de la coradella de la devocio del poble que s'expressava en llengua mossarap valenciana.
 
Les catalanistees han intentat destruir sense exit l'antiguetat i singularitat de l'obra. Se tractava de sentar la “base cientifica” de que el “Misteri” no es del segle XIII sino del segle XV, en la finalitat de que en eixos dos segles de diferencia s'assentara en el Regne de Valencia “el catala” supostament portat per les tropes “catalano-aragoneses” en l'aplegada de Jaume I en el 1238 i, a partir d'ahi, mantindre la mentira –com ya mantenen- de que el “Misteri d'Elx*” està escrit i cantat en “llengua catalana”.
 
(*”Elx” es la versio catalanisada del seu nom historic i original que era i es “Elig”. Esta versio catalanisada de “Elx” prove de la maniobra politica i catalanista d'eliminacio de la “ch” en la llengua valenciana, quan la “ch” es totalment valenciana).
 
Pero en lo que no repararen els “estudiosos” catalanistees que intenten datar el “Misteri” en el segle XV es que existixen proves clares de la seua existencia dos segles abans. La propia tradicio oral popular conte com el poble de “Ildj” (Elig), compongue i orava en estos cants en mostra de gratitut per la seua lliberacio en la conquista cristiana, primer, per l'infant Alfons (futur Alfons X el Sabi) en l'any 1250, i per Jaume I, despres, en 1265. Pero no es soles la tradicio la que referix la seua antiguetat ya que de 1266, i donada la devocio que el nou monarca cristia de Valencia tenia pel misteri de l'Assuncio, existix un document real autorisant la representacio sacrolirica mariana i assuncionista “en Honor a la Mort, Assuncio i Coronacio de la Verge”. Esta representacio tenia un concepte “horisontal”, escenificat tot sobre l'altar i sense el descens que no seria modificat a l'actual interpretacio “vertical” que data des de el segle XVII.
 
En el mateix segle XIII i en l'aplegada en 1242 d'Alfons X el Sabi, en la seua obra “Las Cantigas” apareixen repetides alusions al cult assuncioniste i a l'aplegada i descobriment de la verge en nostres terres, junt a la mar .En els mateixos termens conte la cronica de l'existencia en tempss de Pere el Cerimonios de “una arca” en la que arribaria a la Plaja de Santa Pol l'image de la Verge Maria.
 
En text de la “consueta” o “llibret” està escrit en valencià migeval o mossarap, a excepcio d'algunes estrofes en llati. La seua originalitat valenciana se demostra tambe en l'utilisacio d'arcaismes, conjuncions i preposicions propies de la llengua valenciana migeval com la “i” grega, la preposicio valenciana “ab” (no “amb” que es catala) i l'articul neutre valencià “lo”.
 
En el text original se repetix varies voltes el terme ´Elig´ i apareixen formes autoctones com ´lloch´ (lloc), ´senyor´ (en Ñ) , les terminacions llatines ´atio´ (com en ´contemplatio´, ´asumptio´), la modalitat ´serviçy´ ( servici, en “ç” i “i”) i la referencia expressa a la llengua en que està escrita, la llengua valenciana: “En cas que devot lector li semble esta nostra llengua valentiana per ser ella en si breu y tan mal llimada no repare en lo que ella es si en lo que significa...”.
 
La bellea i antiguetat del Misteri d'Elig ha fet que este monument a la llengua valenciana i a la fa d'un poble que se mantingue durant els segles de domini musulma fidel a les seues tradicions i conviccions, obtinguera el 18 de Maig de 2001 la declaracio per l'Unesco de “Obra Mestra del Patrimoni Oral, Intangible i Immaterial de l'Humanitat”, de lo que tots els valencians mos tenim que sentir especialment orgullosos.
 
Vos deixe un enllaç del VÍDEO oficial de l'Ajuntament d'Elig sobre el Misteri : http://www.youtube.com/watch?v=YO7Yi-oIW70&feature=related

No hay comentarios:

Publicar un comentario