PROVA Nº16: TOTA LA LLEGISLACIO ‘CATALANA’ ESTAVA EN LLATI I ELS FURS EN ‘VALENCIÀ’
PROVA Nº16: TOTA LA LLEGISLACIO ‘CATALANA’ ESTAVA EN LLATI I ELS FURS EN ‘VALENCIÀ’
Mentres la “Costum” de Lleida, Girona, Tortosa i els “Usatges” de Barcelona estaven el Llati, “Els Furs de Valencia” ho estava en Llengua Valenciana. ¿Quantes voltes hem sentit dir que els valencians parlem catala perque en 1238, quan Jaume I conquistà el Regne more de Valencia mos portà el catala a través de les seues hosts catalanes que colonisaren nostre territori?
I.- ELS “CATALANS” EREN FRACESOS I PARLAVEN UN DIALECTE DEL PROVENÇAL
La prova numero 15 es la que mes bambolles ha alçat entre el nacionalisme catala i catalaniste. La pertinença dels comtats “catalans” a la corona francesa baix la denominacio de “marca hispanica” fins 1258, 20 anys despres de la Conquista del regne de Valencia per Jaume I es lo que mes ha ofuscat a els meus volguts detractors que s'han prodigat en insults i descalificacions personals.
La portacio de les proves tecniques i les cites dels mes afamats medievalistees i filolecs romanistees sobre el caracter dialectal del catala respecte del provençal frances ha segut la gota que ha acormullat el got de la resistencia i paciencia catalaniste.
Pero les coses son com son. Hem vist com quan Valencia fon conquistada pel Rei d'Arago, era un regne more independent del Califat de Cordoba des de l'any 1009, i els comtats de la “marca hispanica” –hui Catalunya- eren feudataris de la corona francesa des de la conquista carolingia en l'any 801. O siga, els catalans foren 450 anys francesos despres de la dominacio romana.
Pero no tota l'actual Catalunya fon tants anys francesa i parlava “llemosi” un dialecte del provençal frances, per eixemple, la ciutat de Lleida i una bona part de la seua provincia quedaren en esta part de la “marca” carolingia i fon, per aixo, part de l'Hispania musulmana i en la reconquista passà a principis del sigle XII a la corona d'Arago per la conquista als musulmans per Ramón Berenguer IV.
II.- USOS, COSTUMS I FURS.
Mentres, els comtats de la “Marca Hispanica” francesa permaneixerien baix sobirania del rei Luis IX de Francia fins el tractat de Corbeil en 1258, Lleida era, puix, aragonesa. Jaume I, com asobira de la Corona d'Arago escomençà a principis del segle XII a convertir els “Usos” dels seus territoris en “Costums” o “Furs” com a text llegislatiu.
Estes tres categories arrepleguen, com el seu nom indica, els “usos” territorials com a compendi d'una serie de tradicions sense que el seu compliment tinga caracter obligatori. Atra cosa eren els “Costums” composta per normes i “usos” en dimensio normativa. El ranc superior ho ocupa el “Fur” com maxima norma llegislativa d'obligat compliment no soles per a els ciutadans del regne sino, tambe, per a el propi monarca.
Els comtats de la “marca hispanica” tenien els seus “usos” o “Usatges”, Lleida tingue el seu “Costum” i Valencia vegé elevada el seu “Costum” al maxim ranc llegislatiu com “Furs del Regne de Valencia” per voluntat expressa de Jaume I que volgue otorgar a el seu nou regne de la maxima autonomia baix esta figura juridica que el mateix jurà en 1261.
¿A colacio de que vos porte esta senya? Molt senzill. Ni els “Usos” dels comtats “catalans”, ni la Costum de Lleida estan escrits en catala sino en llati. Soles el Fur de Valencia fon escrit a la vegada en llati i en “romanç valencià" per a enteniment dels ciutadans del Regne que parlaven en llengua valenciana des de fea mes de tres segles abans de la Conquista.
En efecte, el “Consuetudines Ilerdenses” o “Costum de Lleida” fon otorgat en 1228 pero no fon fins 100 anys mes tart traduit a “llemosi”. Aixina ho reconeix la propia Wikipedia http://ca.wikipedia.org/wiki/Costums_de_Lleida i la radical i nacionalista “Enciclopedia Catalana” http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0020355. I lo mateix els “Usatges” de Barcelona, Girona, Tortosa... tots estaven originalment escrits en llati: “Usatici Barchinonae” i “Consuetudines Dioecesis GerundensisS”, i no foren traduits al “catala” fins un o dos segles despres del Fur del Regne de Valencia.
III.- ELS FURS DEL REGNE DE VALENCIA
Puix un segle abans, nostre Regne de Valencia, supostament catalanisat pel 6% dels illetrats soldats vinguts des de els territoris de la marca carolingia, tingue la seua llegislacio en llengua valenciana mentres el restant de territoris conquistadors en els que supostament se parlava catala (“llemosi” provençal), la seua normativa estava exclusivament en llati, tenint que esperar un segle o dos, segons els casos, per a que se traduiren a el seu romanç autocton.
¿Com es possible que el conquistador tinga la seua llegislacio en llati en lo que hui seria Catalunya i res mes conquistar el Regne de Valencia otorguen els seus furs i sentencies en llengua valenciana? Puix perque, en efecte, el catala no existia com tal. La llengua parlada era un “llemosi” derivat del provençal frances, sense estructura ni norma alguna i, ni molt menys, una minima lliteratura que ho representara. En canvi, en el nou Regne de Valencia la poblacio compatibilisava l'us de l'arabic en el mossarap valencià (llengua valenciana) des de el segle IX, tres segles abans de l'aplegada dels conquistadors cristians i en una mes que provada produccio llibraria anterior i coetanea a la conquista que es la que serviria de base per a l'immediat segle d'Or de la Llengua Valenciana.
Si entrem en la pagina de la catalanista Universitat Jaume I Castello sobre l'obra digital del rei que li dona nom http://www.jaumeprimer.uji.es/docs.php , vorem en “documents extensos” la reproduccio lliteral de la “costum” Lleidatana 1.228 i ELS “Furs de Valencia” 1.238. La primera, exclusivament en llati, i la segona tant en llati com en “valencià”. L'exigencia social de la comprensio del contingut dels Furs, produi la necessitat de la seua traduccio a la llengua vulgar del poble al que anava destinat. Aixina, en un privilegi del 11 d'abril de 1261 concedit per Jaume I, consta la celebracio en Valencia d'unes Corts Generals que aprovaren la traduccio general dels Furs i Costums (1238) del llati al valencià, traduccio que realisaren les juristees valencianes Guillem, Vidal i Bernardo, convertint-se els “Fori Antiqui Valentiae” en “Els Furs” en quina redaccio prengue part activa el rei Jaume I: "est fur arromança lo Senyor Rey" “Istum forum posuit in romantio Dominus Rex”, i en ells se reitera l'utilisacio del romanç per part del poble valencià: "Los jutges en romanç diguen les sentencies...", "Metges axi fisichs com cirurgians les receptes que ditaran hajen a dictar en romanç declarant lo nom de les herbes en lur nom comu, e vulgar".
En la foto podem comprovar uns extractes del "Furs Valencians" en el que expressament el Rei demana que siguen traduits del llati al valencià baix la formula "Este Fur es arromançat pel Senyor Rei" i exigix que "els juges en romanç diguen les sentencies..."
Mentres el Regne de Valencia tenia la dignitat de Regne en una estructura politica propia baix la sobirania del Rei d'Arago, atres comtats ho eren del regne de Franci. I mentres el Regne de Valencia tenia una llegislacio propia en llengua valenciana, atres “comtats” tenien tota la seua llegislacio en llati i encara tardarien un o dos segles en traduir-les al llemosi provençal frances que ells parlaven. ¿En que cap cap que els conquistadors “catalans” portaren el catala a Valencia si ni ells mateixos ho parlaven o ho escrivien? Els fets i els documents estan ahi. Aixina que no mos conten mes mentires.
No hay comentarios:
Publicar un comentario